La platja
Na Laura caminava amb lentitud, com si a cada passa assaborís el tacte dels peus descalços en l’arena humida. S’abandonava a les ones que arribaven …
Na Laura caminava amb lentitud, com si a cada passa assaborís el tacte dels peus descalços en l’arena humida. S’abandonava a les ones que arribaven …
En Jordi i na Laura, caminaven per les Rambles donats de la ma i parlant dels seus plans de futur. Feia un dia assolellat. En …
– La teva cara m’és familiar. – Va dir na Laura. – Tenc una fesomia molt comú. – No, no és molt comú, a tu …
Diuen que dos camins predestinats a ajuntar-se, ho acaben fent tard o d’hora. Pot ser no, però no és el cas. Un, en Jordi, amb …
No és que el regal m’impressionés, però és clar, havia de fer com si m’agradés per tal de no ferir la sensibilitat de la meva …
Era primavera, era un poble i era un dematí d’un dia feiner. No pensava en el treball d’aquell dia. L’ocasió era propicia per a oblidar …