Els homes no ploren d’en Jaume Cabré

Sota aquest títol s’amaga un conte excepcional amb l’estil narratiu característic d’en Jaume Cabré que ens immergeix de ple en la pell del protagonista. Un nin és duit per son pare a una institució i aquí comença la resta de la seva vida. La narració s’inicia amb un diàleg entre el fill i el pare en el que ja s’entreveuen algunes dels esdeveniments que ens portaran al final.
La narració és conduïda de la ma del protagonista en primera persona, destacant però girs a tercera. Aquests canvis es produeixen d’una manera fluida i quasi imperceptible. El lector se n’assabenta quan ja hi està imbricat en la substitució. Aconsegueix d’aquesta manera que no canviï el narrador és a dir, parla en tercera persona però d’ell mateix.
Els diàlegs, molt depurats i treballats, es troben en formes diferents, algunes vegades en format lliure, d’altres indirectes i d’altres amb guió. Ens retrata amb cura la personalitat de cadascun dels personatges de la història.
Relata el creixement emocional i els canvis que es produeixen en el nin degut a factors externs i aliens a ell des del seu ingrés a la institució fins a alguns anys després de la seva sortida, ja adult.  Destaca la seva relació amb un pare que tarda anys a tornar-lo a trobar, les amistats, les decepcions i els abusos de que és víctima.
El conte forma part d’un recull titulat “Quan arriba la penombra” editat el 2017, que es pot trobar tant en format electrònic com en paper. Tot seguit alguns enllaços on poder-lo comprar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *