Llibres ornamentals

Era primavera, era un poble i era un dematí d’un dia feiner. No pensava en el treball d’aquell dia. L’ocasió era propicia per a oblidar per uns minuts les obligacions. Atès que tanmateix havia de caminar per a arribar al meu destí, vaig aprofitar per a desenganxar-me de la feina i gaudir del bon temps. El carrer pel que transitava m’oferia façanes restaurades amb cura i aparadors de comerços en els que el caminant es delectava d’una simple contemplació. Arribaven fins a mi emanacions que l’oratge transportava des d’algun forn proper. El meu caminar per al trespol enllosat fluïa com si a cada passa ho trepitgés per primera vegada. Una d’aquelles botigues em cridà l’atenció fent que returés les passes i m’aturés enfront de l’aparador. La tenda pareixia vendre productes d’engalanar la llar. No puc dir que l’observació de l’espectacle em plagués. En quan a disseny i ornamentació s’havia estat enginyós i potser si haguessin emprat un altre material, fins i tot hagués estat un regal plaent per a la vista. El cas és que els objectes essencials de la decoració de l’expositor eren llibres. Però això no hagués estat tan greu, que de per si ja ho és, si no els haguessin condemnat a la més absurda ignomínia. Tots els exemplars estaven mutilats en nom d’un gust suposadament exquisit. Les obres aparentaven tenir uns quants anys a jutjar pel color os dels escrits. Estaven oberts i oferien un espectacle dantesc amb pàgines amputades. Capítols sencers sentenciats a no ser llegits mai més. Alguns amb fulls doblegats, d’altres amb manats extirpats fent figures geomètriques i d’altres espatarrats a la vorera d’un moble com els rellotges de La persistència de la memòria d’en Dalí. Uns quants en la penombra de la seva defunció, havien tengut temps de mostrar unes frases solitàries que llambregaven com raigs de llum en un dia gris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *